¿Cóm va morir Ausiàs March?

Autor: Jessica Pérez
Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausias_March#El_final_de_la_vida_de_March

Qui, sino foll, demana si m'enyor

Amb l'acompanyament del bellísim Concert d'Aranjuez presentem el poema LIV "Qui, sino foll, demana si m'enyor"

Autor: Pablo Queralt, Patricia Pallarés.

Poema LIV d'Ausiàs March

Aquest poema es compon de quatre estrofes de vuit versos decasíl·labs a més de la tornada que conté el senyal.


Autor: Pablo Queralt

Poema.

Autor: Jessica Pérez
Fonts: Wordle.

Cants de les obres.

Autor: Sandra Tuñas

Poema de cantos al amor

Autor: Sandra Tuñas
Fonts: Google imàgenes.

Obres d' Ausiàs March

Les seues obres es caracteritzen per parlar del amor en termes morals amb imatges tristes.
Es poden distingir els cants a l'amor, el cants de mort i el cants espirituals.


Els cants a l'amor
En les seues obres l'amor es un tema molt important es sempre la causa o l'efecte de les seues obres.
Ausiàs March veu a la dona com a una persona real, i en conseqüència la relació home-dona serà la mescla de l'amor sensual on s'expressen els sentits i l'amor intelectual on s'expressen els pensaments.

L' autor només mantindrà la poesia trobadoresca en el fet de dedicar els seus poemas a una dona, a la qual es refereix mitjançant una senyal per a amagar el seu vertader nom.

Aço es pot dividir en cinc parts que representen cinc etapes de la vida de l'autor.

           Plena de seny 

           Llir entre cards

           Amor, amor

           Mon darrer bé

           Oh, foll amor

Els cants de mort 

Els poemes dedicats a la mort sols estan formats per sis poemes dedicats a laments a la mort d'una sola dona sense usar senyal.

El poeta reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada pot ocasionar. El poeta fins i tot es sent culpable de la mort de la seua dona.

Els cants espirituals 

Aquests cants són dirigits a Déu.És una llarga oració, escrita en segona persona. En aquest poema el poeta sembla preocupat per aconseguir el camí de Déu i tem condemnar per haver caigut en l'amor boig, de la qual cosa es penedeix.

Aquí es veu un poeta més preocupat per expressar els seus pensaments i les seues reflexions que per seguir els preceptes de la poètica tradicional. Per això utilitza vers lliures per a que la seua expressió siga més natural

Autor: Sandra Tuñas
Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausias_March#La_seva_obra

Societat al s. X V

La societat feudal va patir una greu crisi a causa d'un descens demogràfic generat pel poc èxit de la producció agrària d'aquell any (males collites, guerres, mal clima), la qual cosa va produir escassetat d'aliments, i les conseqüents fams i epidèmies per una mala alimentació i higiene de la població.

Aquesta crisi va influir en la relació entre els senyors feudals i els serfs, on als primers els va disminuir la població camperola i els va ser més difícil obtenir els tributs dels seusserfs o retenir-los a les seves terres. També, a conseqüència de les prolongadesguerres pel continent, la població es va reduir molt més.

Un altre factor que va influir en la crisi del feudalisme fou la religió: la divisió de l'Església Catòlica, arribant a haver-hi dos Papes alhora; la qual cosa va fer que la gent perdera la fe en el cristianisme i buscara en altres religions solucions més eficaces als seus problemes. 

Aquests conflictes van ser l'origen del món modern. Els canvis a partir del segle XV no van seguir una sola direcció. No va resultar fàcil modificar la rígida societat feudal. Molts europeus van actuar en favor d'aquest canvi, però altres tenien forts interessos perquè elantic ordre es mantingués. 


Els senyors feudals i part de la població amb privilegis tenien costum de viure en castells com aquest:

Castell de Chirel  - Corts de Pallás (València) 

Autor: Patricia Pallarés

Fonts: http://www.portalplanetasedna.com.ar/crisis_feudal.htm

Corona d'Aragò

El seu origen està en els pactes establerts entre Ramiro II el Monjo, rei d'Aragó, i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1137. El fill de Petronila, reina d'Aragó, i de Ramon Berenguer IV, comte de Barceloan i Príncep d'Aragó, va ser Alfons II el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona, primer monarca de la Corona d'Aragó en 1162.


La Corona es basava en el pactisme entre el rei i els regnes. La seva armadura es va configurar amb la creació de solidaritats horitzontals entre les gents dels diferents territoris que la conformaban.


La denominació de "Corona d'Aragó" és "tardana" ja que al segle XIII es denominava com "Corona Regni Aragonum" (al · ludint al símbol real aportat pel regne d'Aragó), al XIV com "Corona Règia Aragonum" (Corona del rei d'Aragó) i al XV "Real Corona d'Aragó" (els monarques enumeren els seus títols per ordre jeràrquic). Zurita en el XVI va escriure les seves "Anals de la Corona d'Aragó". Són totalment incorrectes les denominacions de "Corona catalano-aragonesa" o "confederació catalano-aragonesa" o parlar de "comtes-reis", no té cap sentit, són invents recentísimos de sectors nacionalsiats catalans que no tenen cap sentit històric.


L'epicentre de la Corona van ser els seus dos estats originaris: Aragó i Barcelona. Els reis es coronaven a la Seu d'Zaragoza on també convocaven talls. Les Corts Generals de la Corona (d'Aragó, Catalunya i València) se solien reunir a Montsó (Aragó).


Autor: Jessica Pérez
Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3

Sigle d' Or Valencià

És un període històric que abasta tot el segle XV.
És considerat un moviment cultural, que engloba totes les ciències de l'època i aporta les millors obres literàries valencianes escrites a València.
Com a fets importants hem de destacar el primer llibre imprès a Espanya  que va ser a València, aquesta obra va ser Obres o trobes en lahors de la Verge Maria imprès l'any 1474.

  Personatges més importants:
          Escriptors:                      Pintura:
         Ausiàs March                Lluís Dalmau
         Joanot Martorell            Gonçal Peris
         Joan Rois de Corella     Damià Forment
         Jaume Roig
         Sor Isabel de Villena

Autor: Sandra Tuñas
Fonts: http://es.wikipedia.org/wiki/Siglo_de_Oro_Valenciano

Repercusió d' Ausiàs March al carrer.

Carrers i avingudes: 
Barcelona.
València
Castellò
Elx
Gandia
Mallorca
Tarragona

Col·legis e instituts:


Picassent (Col·legi)
València (Col·legi)
Barcelona (Institut)
Madrid (Col·legi)
Vall d'Uixó (Col·legi)
Monuments i estàtues: 

Gandia.
Veles i vents.

València.
Ausiàs March

Ausiàs March
Gandia.

Autor: Jessica Pérez
Fonts: Google Maps, http://callejero.interbusca.com/ i Google Imàgenes.

Modernitat de l'obra ausiàsmarquiana.

Autor: Jessica Pérez
Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausias_March#Modernitat_de_l.27obra_d.27Ausi.C3.A0s_March

¿Per què Ausiàs March va ser un poeta molt important?

Una vegada presentat qui va ser aquest home, és possible que apareguen dubtes com ''Què ha fet aquest home per ser tant important?''.
Bé, doncs és un dels autors més importantes del segle d'or valencià per les següents raons:
 · És un autor molt llegit, fins al punt de que moltes de les seves obres s'han fet cançons.
· Ha exercit molta influència en autors castellans. Alguns autors com Quevedo van traduir alguna part de les seves obres. Uns altres com Lope de Vega, ho citen.
· La literatura del segle XVI és una imitación de la seva obra.
· La seva obra és transcendent per la seva originalitat, per la modernitat que va suposar. A més d'adoptar un to molt personal i sincer.


Esperem que us hage agradat, i en la següent entrada tractarem amb més profunditat la modernitat de l'obra ausiasmarquiana.

Autor: Jessica Pérez
Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausias_March#Import.C3.A0ncia_d.27Ausi.C3.A0s_March

Ausiàs March. Biografia.

Qui va ser?

Vida amorosa i carrera militar.

Autor: Jessica Pérez.
Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ausias_March#Biografia

Ausias March - No em pren així com al petit vailet

Autor: L'equip.
Fonts: Youtube.